L’informe Draghi i els problemes dels sistemes educatius (II)

Fa uns dies publicàvem un article sobre les raons per les que l’Informe “El futur de la competitivitat europea”, col·loquialment conegut com l’Informe Draghi, atribueix, entre d’altres factors, la manca de competències per a la innovació que pateix la UE al deteriorament dels sistemes educatius europeus. En aquell primer article assenyalàvem el que, al nostre entendre, és una virtut de l’Informe Draghi: remarca una sèrie de temàtiques clau per al futur dels sistemes educatius europeus i ajuda, per tant, a centrar el debat corresponent. En aquest segon article continuem en la mateixa línia: ni sacralitzem ni demonitzem l’informe, simplement el fem servir com a pauta per a la discussió.

En aquest article descriurem i analitzarem les causes tercera i quarta per les que l’informe considera que els sistemes educatius europeus dificulten la innovació: “la manca de suport adequat als joves amb talent en situació social desafavorida que té importants implicacions en la innovació i el creixement” i “el rendiment dels sistemes educatius que s’ha anat deteriorant al llarg del temps”.

Veurem que les causes que descriu l’informe tenen una estreta relació amb el que considera la manca de talent que pateix la UE comparativament amb altres països, com poden ser els USA o la Xina. De fet, en la quarta causa, quan parla de les proves PISA, es preocupa especialment de la manca de resultats excel·lents en el conjunt de la UE, comparat, sobretot, amb els resultats dels països asiàtics. En la clàusula tercera sosté que aquest talent s’ha d’anar a buscar i promocionar en tots els estrats socials i, especialment, entre els més desafavorits, que és on, comparativament, es produeix una “fuga” de talent més alta.

Tercera causa: La manca de suport adequat als joves amb talent en situació social desafavorida té importants implicacions en la innovació i el creixement.

Què diu l’Informe?

L’Informe assenyala que, als USA, la dada sobre la probabilitat de ser un “inventor” quan s’esdevé adult és 10 vegades més gran si formes part de l’1% amb ingressos familiars més alts que si has nascut en la part baixa, és a dir, en el 50% amb ingressos familiars més baixos. Aquests estudis s’han fet a Finlàndia i donen resultats similars, cosa que fa pensar, segons l’informe, que a Europa el suport a alumnes amb talent i amb dificultats econòmiques seria un gran instrument per aportar innovació i competitivitat a la UE.

Anàlisi i comentaris

Tornem a tenir aquí un petit gir en la mirada sobre les qüestions educatives. L’Informe lamenta l’exclusió dels desafavorits no per la injustícia social que representa sinó per la clara pèrdua de potencial que pot comportar el fet d’excloure del sistema educatiu un gruix important de la població entre la que segur que s’hi troben persones amb talent.

Una de les polítiques importants per permetre estudiar a les persones amb pocs recursos és la política de beques i ajudes a l’estudi. Podem observar que, a part de la seva insuficiència, a Espanya aquesta política ve inspirada només per un criteri assistencial que no arriba ni al nivell de compensatori, és a dir, es desestima una de les virtualitats de les polítiques de beques com és la d’estimular i premiar el talent que sense aquest estímul té fortes dificultats per aflorar. No cal dir que revertir aquesta tendència ha de ser una prioritat.

Quarta causa: el rendiment dels sistemes educatius s’ha anat deteriorant al llarg del temps.

Què diu l’Informe?

L’informe sosté aquesta afirmació basant-se en els resultats recents de l’informe PISA fet per l’OCDE. Certament, més enllà dels resultats pobres per la part baixa de les notes, que creixen en general, l’informe posa l’èmfasi en la disminució progressiva dels percentatges d’estudiants amb alt nivell de competències en Matemàtiques, Lectoescriptura i Ciències, destacant que només un 8% dels resultats assoleixen un nivell alt en Matemàtiques i només un 7% en Lectoescriptura i Ciències i es queixa que el diferencial amb els països asiàtics sigui cada vegada més profund.

Anàlisi i comentaris

Val a dir que Catalunya no s’escapa de la situació descrita en l’Informe. Certament és preocupant, perquè malgrat ser una qüestió destacada moltes vegades i que ha tingut força ressò públic, no s’han endegat actuacions ni iniciatives públiques tendents a incrementar el nombre d’estudiants que excel·leixin en els àmbits que acabem de destacar. Sí que s’han anunciat mesures per disminuir el nombre d’alumnes que presenta baixos resultats -i està molt bé- però no s’ha d’oblidar la millora per la “part alta” dels resultats.

És clar que el binomi equitat-excel·lència que tant s’ha predicat en el nostre sistema educatiu no s’està assolint, ni a casa nostra ni en el conjunt de la UE, malgrat que puguem trobar excuses en els successius sotracs que hem patit els països de la UE: la crisi del 2008, la del COVID-19, la crisi de la guerra d’Ucraïna i la corresponent crisi energètica i, especialment, la gran dificultat que representa per al sistema educatiu la necessitat d’acollir onades successives d’immigrants amb baixos nivells de formació. Tot això, però, no hauria de justificar una pobresa de resultats d’aquestes característiques i, en qualsevol cas, hauria d’estimular la recerca de solucions i l’increment de fons necessaris per poder fer front a les dificultats afegides amb solvència.

Fa uns mesos, quan es va fer públic l’informe PISA, dèiem en un article que aquest informe ha evidenciat el que tothom -docents, inspectors, famílies, alumnes, experts i administracions públiques- ja sabia: que el nostre sistema educatiu té dificultats per estar a l’alçada dels nous temps, més diversos, més digitals i més exigents. També dèiem que el que resulta més desconcertant és l’anàlisi de les raons per les quals s’han donat aquests resultats. Aquí l’espectacle de la dispersió ha estat absolut, amb la percepció, preocupant, que no hi ha un criteri més o menys consensuat que expliqui els resultats. Certament, quan no es coneix l’origen del problema i la seva naturalesa és molt difícil posar-hi solucions.

Francesc Colomé, Xavier Farriols, Josep Francí i Oriol Homs.