L’Informe Draghi i els problemes dels sistemes educatius (i III)

Les setmanes anteriors publicàvem dos articles sobre les raons per les quals l’informe “El futur de la competitivitat europea” -conegut com l’Informe Draghi-  atribueix, entre d’altres factors, la manca de competències per a la innovació que pateix la UE al deteriorament dels sistemes educatius europeus,.

En aquest article, tercer i últim de la sèrie, descriurem, analitzarem i comentarem les causes cinquena i sisena per les que l’informe considera que els sistemes educatius europeus pateixen un deteriorament que dificulta la innovació que, segons l’informe,  són que “el nombre de graduats en STEM s’ha incrementat de manera gradual en els últims temps, però de manera insuficient” i “la manca de progressos en l’oferta d’educació infantil en alguns països de la UE”.

Veurem que tant en la causa cinquena com en la sisena l’informe atribueix la manca d’aparició de talent a dos biaixos socials fonamentals i prou coneguts: la pobresa i el gènere. Efectivament, els alumnes pobres presenten menys possibilitats d’optar per estudis STEM que els que provenen de famílies riques, tendència que accentua després la divisió social. També sabem que el percentatge de noies que accedeixen als estudis STEM és notablement inferior (de l’ordre del 50%) al de nois, cosa que introdueix la segregació de gènere que es pot sobreposar a la segregació econòmica.

La segregació econòmica s’accentua per la manca d’oferta de places d’Educació Infantil, significativament important per als nens i nenes que provenen de situacions desafavorides, que pateixen molt més aquesta manca d’oferta que els que provenen de classes socials més afavorides. Aquesta segregació és vista, en aquesta part de l’informe, com un desaprofitament d’una part important del talent que disposem en la nostra societat, de manera que fa coincidir uns elements de justícia social (afavorir l’accés a l’educació a les persones desafavorides) amb un element de benefici col·lectiu: la necessitat de fer aflorar tot el talent de que disposa la nostra societat.

Cinquena causa: El nombre de graduats en STEM s’ha incrementat de manera gradual en els últims temps, però de manera insuficient.

Què diu l’Informe?

Afirma que a la UE hi ha aproximadament 22 graduats en STEM per cada 1.000 persones entre els 20 i els 29 anys. Malgrat que les xifres han pujat des dels 18,5 per 1.000 del 2014, el creixement és encara insuficient per atendre la demanda de llocs de treball que, hores d’ara, ja es produeix (l’informe aporta annexos segons els quals es justifica aquesta afirmació). L’informe destaca dues tendències negatives: la primera és la tendència a cursar estudis de caràcter STEM en funció de l’estatus socioeconòmic, de manera que els estudiants amb menors ingressos tenen menys tendència a fer estudis STEM que els de majors ingressos; la segona tendència és l’associada al gènere, hi ha casi el doble d’homes que de dones graduats en àrees STEM. Aquestes disparitats s’exacerben a l’hora d’analitzar les ocupacions després dels estudis: per exemple, hi ha gairebé quatre vegades més d’homes que de dones treballant en ocupacions TIC.

Anàlisi i comentaris

L’Informe assenyala dues tendències a les que no s’hi han trobat, ara com ara, solucions senzilles. En la primera, la derivada de la situació socioeconòmica, no s’han posat mai en marxa polítiques d’estímul a l’elecció d’estudis tècnics i/o científics per als alumnes amb pocs recursos econòmics, malgrat que com s’ha evidenciat sistemàticament en els estudis d’ocupació que es fan a la sortida de la Formació Professional, els graduats en famílies industrials tenen més facilitat d’ocupació i reben uns salaris més alts en comparació amb les famílies de serveis, per exemple.

Tampoc no està resolta la qüestió del gènere en els estudis STEM. La situació és endèmica i prou coneguda. La manca de solucions provoca, a més d’una manca d’atracció de talent cap a una àrea d’estudis amb necessitat de titulats, una escandalosa diferència d’ingressos i de condicions de treball entre dones i homes quan es fa el pas al mercat de treball. És evident que les raons econòmiques deuen tenir la seva influència en aquesta situació, però és segur que les actituds i prejudicis respecte al paper i situació de les dones en la societat són encara més importants, de manera que es presenta de forma fefaent la prova de que les derives ideològiques respecte al feminisme són encara molt profundes en la nostra societat i, pel que es veu en les dades, no només a Catalunya i Espanya sinó també a la resta d’Europa.

Sisena causa: La manca de progressos en l’oferta d’educació infantil en alguns països de la UE.

Què diu l’Informe?

L’informe és sintètic -i prou contundent- en aquest punt: assegura que els dèficits derivats de la manca d’una educació infantil de qualitat són difícils de compensar especialment per als nens i nenes que provenen de condicions desafavorides.

Anàlisi i comentaris

L’Informe es limita a afirmar el que ja es coneix des de fa molt temps: els efectes de la manca d’escolarització en l’etapa d’Educació Infantil en les oportunitats educatives que es presenten en el futur. En canvi s’ha de dir, en favor seu, que en aquest apartat no remarca el paper conciliador entre vida laboral i familiar que també té l’educació infantil, emfasitzant d’aquesta manera el paper educatiu que té i ha de tenir aquesta etapa especialment per a nens i nenes en condicions desafavorides. Sí que parla del seu paper conciliador quan planteja el tema de l’Educació Infantil en l’apartat que es refereix a “les pobres condicions de treball que s’ofereixen dins la UE”.

Una anàlisi ràpida de la situació de l’educació infantil a Catalunya, que presenta una de les ofertes comparativament més competitives dins els països de la UE, ens parla però del biaix pervers que presenta l’ús de l’oferta d’educació infantil. El fet que les famílies amb situació econòmica desafavorida es trobin sovint en situació d’atur un dels membres de la parella, o que senzillament la dona no treballi, provoca que siguin baixos demandants d’educació infantil perquè no tenen necessitats de conciliació, mentre que les parelles en les que els dos membres treballen i reben prou ingressos presenten una demanda de places més altes derivades de les seves necessitats de conciliació. Aquesta situació s’exacerba quan parlem de famílies immigrades, especialment magrebines, en les que el rol atribuït a les dones en la seva cultura porta a adjudicar-les-hi la cura dels fills i, per tant, restar el paper educador que faria l’etapa d’educació infantil per als seus fills i filles.

En conclusió, podríem dir de manera molt sintètica que aquest l’apartat de l’informe Draghi sobre “el deteriorament dels sistemes educatius” es lamenta de la manca de talent a la UE, tot assegurant que, si es busca i es promociona, el talent existeix i es pot fer aflorar en benefici, en aquest cas, de la capacitat d’innovació dels països de la UE. Amb totes les consideracions i matisos que hem mirat d’argumentar al llarg de tres articles, coincidim amb aquesta idea central d’aquest apartat de l’Informe.

Francesc Colomé, Xavier Farriols, Josep Francí i Oriol Homs.