La lenta evolució del sistema educatiu per adaptar-se a les noves necessitats de la formació al llarg de la vida i a la concepció integral de tot el sistema ha comportat una revisió del model de centres de Formació Professional.
La incorporació de l’FP als centres d’ensenyaments secundaris proposada per la LOGSE va ser un pas positiu per avançar en una concepció global del sistema d’educatiu i per reforçar els coneixements bàsics que requeria el nou model de qualificació que es va desenvolupar amb la reestructuració del sistema productiu durant els anys 80 del segle passat.
L’experiència dels IES que han compartit oferta d’ESO, batxillerat i cicles d’FP ha demostrat sobradament que la dinàmica i les necessitats organitzatives dels ensenyaments generals són molt diferents de les de la Formació Professional.
Tant per les característiques dels estudiants, com per la seva vinculació al món del treball i sobretot per la diversitat de continguts formatius en funció de les famílies professionals que s’imparteixen en el centre, i les instal·lacions i equipament necessaris, l’FP requereix un tractament organitzatiu, d’espais, de perfils dels docents, molt diferent dels ensenyaments de l’ESO o del Batxillerat.
Si, a més, incorporem la concepció de la Formació Professional al llarg de la vida, no solament entesa com que tota persona pugui accedir a la formació inicial en qualsevol moment de la seva vida, sinó que l’oferta formativa acompanya les necessitats de qualificació de les persones al llarg de tota la seva trajectòria professional, és evident que l’estructura de l’oferta formativa fins ara articulada entorn dels cicles de formació professional, com els mateixos calendaris i horaris d’impartició, i la vida del propi centre, requereix un tractament específic per a complir amb la seva finalitat.
Aquesta realitat està en l’origen, ja fa un parell de dècades, del procés de transformació d’una bona colla d’IES i la creació subsegüent de centres específics d’FP. Però encara es mantenen IES amb alguns cicles de formació professional especialment de les famílies de serveis i en les ciutats petites. En general són IES en els que l’oferta de FP és subordinada a la dinàmica dels ensenyaments generals.
Per reforçar la tendència cap els centres específics es va proposar un nou model de centre integrat que s’ha consolidat en la Llei 3/2022 d’Ordenació i Integració de l’FP i a Catalunya s’hi ha afegit un nou model d’agrupació de centres integrats.
Per tant a l’actualitat en el sistema educatiu hi ha un ventall de tipologies de centres que ofereixen Formació Professional que va des dels cicles de FP en els IES, els centres específics d’FP que només imparteixen aquests ensenyaments, els centres integrats i l’agrupació de centres integrats. A més, hi ha els centres que ofereixen ensenyaments de règim especial (professionalitzador) de caràcter artístic o esportiu i centres que no depenen del Departament d’Educació i Formació Professional com són les escoles agràries i que, evidentment, també ofereixen ensenyaments professionals. Tots aquests centres poden ser públics, concertats o privats no concertats. Fora del sistema educatiu cal considerar també els centres col·laboradors del SOC, la majoria dels quals són privats, i els centres, també generalment privats, que ofereixen programes formatius no reglats.
D’altra banda, no està clar, dins de l’àmbit del sistema educatiu, si es pretén evolucionar cap a un únic model de centre de FP o bé es mantindrà la diversificació actual. En tot cas sembla necessari establir una regulació específica per tots els centres d’FP que atengui les necessitats estructurals i organitzatives dels ensenyaments professionals si realment es pretén que la Formació Professional sigui un vector clau per a la professionalització al llarg de la vida de totes les persones.
Aquesta regulació hauria d’anar molt més enllà de la contemplada per als centres integrats, ja que afecta la concepció arquitectònica dels centres i els seus espais, els perfils professionals dels docents i dels equips gestors, l’organització horària, la governança i la relació amb els actors locals, la capacitat de flexibilització dels programes formatius en funció de les necessitats de les empreses i les aspiracions dels estudiants. I afecta, sobretot, la capacitat d’autonomia necessària dels centres per a prendre les decisions sobre la utilització dels recursos tècnics, humans i econòmics que requereix aconseguir els objectius fixats.
La nova regulació és urgent si es vol aprofitar l’embranzida de la llei 3/2022 i facilitar el seu desplegament per a consolidar un sistema de Formació Professional adequat als temps actuals.
Oriol Homs, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Josep Francí
