L’any passat, vam fer un informe per a la Diputació de Barcelona sobre el paper de les administracions locals en les polítiques públiques d’intervenció en l’abandonament escolar prematur, que el lector trobarà en la seva versió original al final d’aquest escrit. L’estudi, centrat en la província de Barcelona, abastava el conjunt de l’abandonament escolar prematur i hi incloïa tant l’abandonament que es produeix en acabar l’educació obligatòria com el propi de la franja postobligatòria fins als 24 anys.
Entre d’altres, arribàvem a la conclusió
“que l’arrel de l’AEP es troba en la manca d’adaptació suficient del sistema educatiu al nou repte de generalització de l’educació postobligatòria i a la manca de compromís del teixit productiu en reclamar els nivells de qualificació que corresponen a una economia competitiva capaç de generar benestar al conjunt de la població”.
Les diferències que vam detectar a la província de Barcelona estaven
“relacionades amb els nivells de renda de la població del municipi i amb les característiques de l’activitat econòmica del municipi, especialment pel volum de llocs de treball de baixa qualificació”.
Fa pocs dies, CaixaBank Dualiza va presentar l’estudi “L’abandonament dels estudis a l’FP a Espanya: diagnòstic i propostes de millora” dirigit per Francesca Salvà i Elena Quintana de la Universitat de les Illes Balears, conjuntament amb Mónica Moso de Caixa Bank Dualiza. (https://www.caixabankdualiza.es/publicaciones/investigaciones/).
Aquest estudi basa la seva anàlisi en l’esquema que hi ha tres tipus de factors que expliquen l’abandonament escolar: els factors individuals, els institucionals i els del context sòcio-econòmic i del mercat de treball. És important ressaltar aquesta triple combinació perquè massa sovint quan s’estudia el fenomen de l’abandonament escolar només es fa èmfasi en els factors educatius, generant una distorsió de la problemàtica.
L’estudi de CaixaBank Dualiza, centrat només en l’FP, arriba a la conclusió que l’abandonament prematur es produeix més a l’FP Bàsica i al Grau Mitjà que al Grau Superior, que està relacionada amb la qualitat de l’ensenyament tant a la pròpia FP com a les altres etapes educatives, que hi ha una forta influència de les demandes poc qualificades del mercat de treball i dels nivells soci-econòmics de l’entorn territorial dels centres d’FP.
El diagnòstic és clar i ben fonamentat amb una metodologia d’anàlisi quantitativa sobre les darreres dades del Ministeri d’Educació i qualitativa amb grups de discussió amb els diferents actors dels centres i institucionals i molt ben emmarcada teòricament en la literatura científica sobre el tema.
Els dos treballs van més enllà del diagnòstic i proposen tota una sèrie de mesures per tal d’evitar o reduir els nivells elevats d’abandonament prematur. L’estudi de CaixaBank Dualiza proposa 21 mesures agrupades en quatre grans eixos: l’organització i funcionament de la FP, l’orientació acadèmica i professional, la intervenció sòcio-educativa en els centres d’FP, i les polítiques i accions de intervenció en l’entorn socioeconòmic.
Per la nostra part, coincidim en totes elles, i voldríem insistir en aquelles mesures més estructurals que generin les condicions favorables perquè el sistema educatiu sigui capaç de retenir i formar a tota la població i el mercat de treball es comprometi a no acceptar a ningú sense una titulació professional.
En aquesta direcció, creiem que és necessari i urgent un acord entre tots els actors educatius i els agents socials i locals per promoure les reformes i les normes necessàries per aconseguir que cap jove surti del sistema de formació sense una titulació professional.
Amb aquest objectiu creiem que cal abordar la transició del final de l’ESO per assegurar la continuïtat educativa de tots els joves, sigui quin sigui el nivell educatiu aconseguit, i assegurar la seva incorporació al mercat de treball, fins i tot per als nivells baixos de qualificació. Per aconseguir-ho, cal flexibilitzar i reorganitzar l’oferta d’FP després de l’ESO i incorporar a l’ESO experiències reeixides de les escoles de noves oportunitats. Les administracions locals hi poden jugar un paper clau de coordinació i d’implicació territorial.
La proposta de generalitzar la formació dual, que CF2H ha estat treballant i que anirem exposant i justificant a partir de setembre, constitueix una gran oportunitat per a motivar i assegurar la transició a l’ocupació dels joves que segueixen l’FP. Aquesta mesura, combinada amb una política de beques als estudiants d’FP, permetria oferir perspectives de futur a les noves generacions i avançar la seva plena autonomia.
PS.- Accediu aquí al nostre informe:
Oriol Homs, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Josep Francí.
