La llei orgànica d’FP ha obert una nova etapa del sistema de FP per tal d’adaptar-lo als importants reptes que suposen les transformacions socials, econòmiques i tecnològiques en curs. Integrar els diferents subsistemes separats fins ara, flexibilitzar l’oferta formativa i adaptar-la a les noves necessitats de les empreses, orientar tot el sistema cap a la formació al llarg de la vida, generalitzar la formació dual, són mesures que impactaran de ple en la vida i el funcionament dels centres de formació professional.
En aquesta nova etapa, els centres constituiran el terreny pràctic en el que hauran de materialitzar-se totes aquestes propostes i és allà on es mesuraran els problemes, els encerts i els errors de les decisions sobre l’aplicació dels postulats de la llei.
La mateixa llei configura uns centres que hauran de tendir cap a un model integral que incorpori, a més de la funció formativa inicial i continuada, la seva implicació en projectes d’innovació, de recerca aplicada, d’emprenedoria, amb una dimensió internacional, i els serveis d’orientació professional i l’acreditació de competències.
A més indica una sèrie de vies per a dur-ho a terme. Proposa promoure els centres especialitzats en formació professional que puguin impartir tota la nova gama d’ofertes formatives, amb noves metodologies actives d’aprenentatge i que ho facin de forma col·laborativa a través de xarxes de centres, coordinades amb els actors del territori i les empreses.
Amb aquesta finalitat proposa l’assignació de recursos humans i materials addicionals per a incentivar l’acceleració de les transformacions que suposen totes aquestes propostes. Finalment assenyala la necessitat de construir una cultura estreta de col·laboració amb el teixit empresarial i econòmic.
Tot plegat suposa un canvi profund de la realitat del dia a dia de la majoria de centres i hauria de comportar un recolzament important als centres que ja fa temps havien iniciat vies d’experimentació en aquestes direccions. Aquests centres pioners poden jugar un paper clau com a líders de xarxes d’excel·lència que transfereixin les experiències viscudes i ajudin els altres centres en el seu procés de transformació.
Però siguem clars: totes aquestes transformacions no seran possibles sense una planificació detallada dels processos de canvi, que posi a disposició dels centres els recursos humans i materials i d’assessorament i acompanyament necessaris.
En primer lloc, caldrà diferenciar els centres d’FP -convertits en Centres Integrats d’FP- dels instituts amb oferta d’ESO i Batxillerat i això suposa tota una nova planificació territorial de l’oferta formativa que requerirà en molts casos la remodelació estructural dels edificis i de l’organització dels centres. Aquest fet pot ser una gran oportunitat per a dissenyar els centres de futur que requereixen noves concepcions sobre l’organització dels espais formatius, i per tant preveure les partides pressupostàries adequades.
En segon lloc, caldrà formar els equips docents i els equips directius dels centres perquè afrontin els canvis amb garanties d’èxit. En la nova etapa els centres hauran de guanyar en autonomia i en volum. La ampliació de les funcions dels centres requerirà noves especialitzacions dels seus equips i la incorporació de noves figures professionals.
Això significa major complexitat que requerirà superar resistències, dotar-los de més recursos i capacitat de gestió i sobretot ajudar-los a re-formular les didàctiques i el seu paper formatiu.
En tercer lloc, ajudar els centres a liderar la relació amb les empreses i el seu entorn territorial. Relacionar-se de forma coordinada amb les empreses del seu territori, amb les organitzacions empresarials i professionals, amb els agents socials, amb els ajuntaments i les altres administracions presents en el territori, amb les entitats socials i culturals de l’entorn, exigeix enfortir la capacitat relacional dels centres actuals i establir canals de comunicació fluïts i estables.
Avui ja hi ha un nucli avançat de centres que tenen un experiència molt valuosa en aquests processos de canvi. El repte és l’extensió del canvi a la majoria de centres. Deixar fer i aprendre dels avançats, ajudar els que estan en procés i empènyer els que van més lents requereix una relació diferent entre els diferents serveis de l’administració educativa i els centres. Cal passar de la uniformitat a estratègies personalitzades per a cada un d’ells.
Cal tenir en compte que tots aquests canvis estan succeint en un marc de transformacions que també afecten les expectatives dels joves i la seva cultura vers el treball. Els centres hauran d’estar a l’alçada de les ambicions professionalitzadores de les noves generacions i de les seves famílies.
Molta feina per fer, que requerirà la col·laboració, l’esforç i el treball en una mateixa direcció per part de tots els actors de l’ecosistema formatiu per mobilitzar recursos, voluntats i mentalitats.
Oriol Homs, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Josep Francí
