Ara fa exactament un any, la Conferencia General de l’Organització Internacional del Treball, reunida a Ginebra per celebrar la seva 111a reunió, va adoptar la Recomanació sobre els aprenentatges de qualitat, 2023. Igual que fan totes les organitzacions d’àmbit internacional, la recomanació fa servir el terme anglòfon “apprenticeship” que en català traduïm per aprenentatge que és un terme força més polisèmic, especialment pel seu ús en els medis educatius i en el debat pedagògic. Ens referim, en definitiva, a l’aprenentatge al si de l’empresa en el marc de la formació inicial.
La Recomanació conté sis capítols, completats per un primer apartat de definicions, abast i mitjans d’aplicació: marc regulador per a aprenentatges de qualitat; protecció dels aprenents; contracte d’aprenentatge; igualtat i diversitat en els aprenentatges de qualitat; promoció d’aprenentatges de qualitat i, el darrer, cooperació internacional, regional i nacional per a aprenentatges de qualitat. Són 23 mesures -excloem els punts inicials de definicions- que, de fet, acaben sent 86 perquè moltes d’elles són paquets que inclouen diverses mesures.
Val la pena tenir en compte aquestes recomanacions i d’altres similars fetes per organismes internacionals? Són útils? Creiem que és positiu tenir un marc internacional de referència per a qualsevol sistema o activitat. Amb un referent estructurat l’anàlisi comparativa esdevé possible i es poden formular propostes de millora.
La Recomanació és exhaustiva i recull amb rigor els estàndards exigibles en cadascun dels apartats en què es divideix. És gairebé inevitable que sigui així, perquè una institució com l’OIT no pot fer una Recomanació que oblidi factors que puguin ser clau en algun dels seus països membres. El risc, però, és que només puguin seguir aquests estàndards països rics que hagin apostat per tenir sistemes de formació robustos i que la resta, la majoria, en no poder assolir aquests nivells de qualitat optin per ignorar tota la recomanació, fins i tot aquells aspectes que podrien ser incorporats sense esforços remarcables.
Amb tot, pot ser un bon exercici analitzar i comparar allò que internacionalment resultaria acceptable amb allò que és més habitual i freqüent a casa nostra. Si hem de donar una visió general, diríem que per regla general Catalunya no surt malparada d’una comparació sistemàtica entre els estàndards de l’OIT i la realitat del seu sistema de formació pràctica en empreses. Si entrem al detall de cada mesura, veurem que no excel·lim però tampoc estem per llençar el barret al foc, per bé que en alguns aspectes faríem bé d’emmirallar-nos en la Recomanació, com per exemple en la qüestió de l’avaluació del sistema:
14. Los Miembros deberían tomar medidas para que las autoridades competentes den seguimiento y evalúen con regularidad los sistemas y programas de aprendizaje. Los resultados del seguimiento y de las evaluaciones deberían utilizarse para adaptar y mejorar los sistemas y programas en consecuencia.
L’anàlisi atenta del text -adjunt- de la Recomanació, permetrà a lectores i lectors aprofundir en aquesta comparativa.
Josep Francí, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Oriol Homs
