Patir per les mancances de personal qualificat a disposició de les empreses és un fenomen més o menys permanent en el mercat de treball de totes les economies del món. Hi ha un factor estructural que ho explica: els sistemes de formació i aprenentatge són, per naturalesa, reactius i necessiten un marge de temps per adaptar-se a l’evolució de l’ocupació i les professions.
Quan l’activitat econòmica evolucionava a un ritme inferior a l’actual, aquest marge es podia dilatar més en el temps. Amb el ritme actual d’evolució tecnològica i demogràfica i amb l’emergència climàtica trucant a la porta, els sistemes d’aprenentatge han de ser molt més àgils per a respondre adequadament a les necessitats de persones qualificades de la societat en general i de les empreses en particular. Però els sistemes d’aprenentatge no només depenen dels sistemes formatius sinó també dels sistemes de transició de la formació al treball, dels mecanismes de transparència del mercat de treball i de com les empreses gestionen els processos de professionalització.
Aquesta reflexió general no implica, ni molt menys, que la resposta dels sistemes de formació i aprenentatge siguin l’única causa de les mancances de personal qualificat. Una cosa són les insuficiències i l’altra és la interpretació que es vulgui fer de les causes que les generen. En aquestes interpretacions massa sovint es fan trampes argumentals. El cas de les proclames sobre la falta de cambrers -estem, probablement, a poques setmanes de tornar-ne a sentir unes quantes- són l’exemple més lacerant. Una hipotètica escassetat enguany, si hi és, no creiem que tingui molt a veure amb la manca d’encaix entre les competències de les persones en finalitzar la seva formació i aquelles que necessiten les empreses. La problemàtica té molt més a veure amb el que sol ser una omissió estrident en bona part dels debats publicats sobre dificultats de contractació de professionals: el sou i les condicions de treball.
Naturalment, aquesta no és una qüestió menor. No hauria de sorprendre ningú que ofertes per a persones altament qualificades, però amb condicions retributives baixes, no tinguessin resposta. Ni que llocs de treball que requereixen una qualificació mitjana i que, per contra, ofereixen condicions de treball dures, també tinguin dificultats per a cobrir-se. En aquests supòsits la responsabilitat no seria dels sistemes d’aprenentatge -i del sistema d’FP en particular, per molt que hi tingui la seva part- sinó, senzillament, que les ofertes cotitzen a la baixa en el mercat de treball. És el famós “Pay them more!” de Joe Biden el 2021.
Aquest és un debat que afecta i afectarà permanentment la Formació Professional (FP). És per això que és especialment encertada la publicació, aquest mateix mes de maig, del número 20 dels Working paper series del Cedefop: UNTANGLING LABOUR SHORTAGES IN EUROPE: UNMET SKILL DEMAND OR BAD JOBS? (Aclarint l’escassetat de mà d’obra a Europa: demanda no atesa de competències o males feines?). L’estudi, elaborat per Konstantinos Pouliakas, Giovanni Russo i Giulia Santangelo, examina els factors que causen l’escassetat de mà d’obra qualificada en els mercats de treball europeus. Mitjançant un estudi rigorós, es conclou que hi ha una varietat significativa en els determinants de l’escassetat de mà d’obra qualificada entre les ocupacions. Els factors que poden crear “colls d’ampolla” tenen a veure amb una exigència alta d’adaptabilitat per part dels treballadors, però també amb la baixa qualitat de les ofertes de treball (condicions de treball i sou). Òbviament, si les causes són diverses, una política única per a resoldre tots els fenòmens no apareix com la millor solució, segons l’estudi.
Un debat recurrent que sempre admet -i agraeix molt- les aportacions rigoroses i basades en dades i fets. Podeu consultar l’única versió disponible, l’anglesa, mitjançant l’enllaç a peu de signatura.
Josep Francí, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Oriol Homs
