Recuperem una entrevista publicada fa gairebé tres mesos en el podcast de l’OIT “Global Challenges, Global Solutions: The Future of Work”. Emmarcat en les actuacions de l’OIT a favor del treball decent a nivell mundial, aquella edició se centrava en l’aprenentatge en l’economia informal i el seu impacte en el futur del treball. La persona entrevistada era Yasser Ali, tècnic de l’OIT radicat a Amman, Jordània.
L’entrevista alterna reflexions i constatacions interessants amb algunes propostes sorprenentment ingènues. Les primeres: a nivell mundial hi ha dos mil milions de persones de 15 anys o més que treballen en el sector informal, la qual cosa representa un 60% de l’ocupació global. Òbviament, les diferències entre regions són notables: a l’Àfrica, l’exemple més eloqüent, aquesta dada arriba al 85%. Són proporcions aclaparadores i, com a tals, impossibles de menystenir en les accions per a millorar els processos d’aprenentatge i d’inserció laboral i, en un termini més llarg, de reducció progressiva de l’economia informal.
En la conversa també s’evidencia que les diferències entre els aprenentatges en l’economia informal i la formal tot i ser grans no arriben al punt de negar que en el sector informal es produeixi cap mena d’aprenentatge. El lloc on s’aprèn -l’empresa- el contingut, el procés, l’acord entre les parts i el repartiment de costos, admeten comparació i aporten, amb les diferències que es vulgui, adquisició de competències per part dels aprenents. La diferència més important -i no és pas un tema menor- és que no es pot parlar de sistema dual perquè falta tota la part d’aprenentatge al centre de formació.
L’entrevista evoluciona cap a la proposta de solucions que, en bona part, estan pensades per a l’economia formal i que, al nostre entendre, només serien aplicables al sector informal si aquest deixés de ser-ho. Aquest és un objectiu vital, per al qual val la pena lluitar, però amb relació al qual només és possible assolir resultats a llarg termini.
Amb tot, se suggereixen línies d’actuació que sí que poden tenir un impacte molt més immediat: elaborar un marc normatiu sobre l’aprenentatge a l’empresa que tingui en compte els aprenentatges informals, facilitar la relació entre aquests aprenentatges i l’educació formal i habilitar processos de certificació que facin possible l’exercici formal de professions les competències de les quals s’han adquirit en aprenentatges informals.
Aquesta darrera proposta pot actuar de nexe d’unió amb la realitat catalana i amb tantes altres del dit “món occidental” en què les proporcions entre economia informal i formal són inverses a les comentades per als països africans i de moltes altres regions a nivell mundial, però que -per raons molt diverses- compten amb contingents importants de persones amb dificultats per incorporar-se al mercat de treball per no comptar amb una certificació de competències que han adquirit treballant. Per a aquests col·lectius, poder mostrar i demostrar les seves competències és un factor clau de la seva vida laboral i, ens atrevim a dir, una condició rellevant de la seva ciutadania plena.
Les acreditacions obtingudes mitjançant estructures i procediments adequats és el que farà possible -el marc normatiu també cal que s’hi adapti- completar posteriorment la formació i guanyar-se el dret a tenir un títol o certificació valorat en el mercat de treball. La ingent diversitat de causes que determinen necessitats de certificació de competències -des del predomini de l’economia informal fins a evolucions tardanes dels sistemes de formació i qualificació professional dels països- configuren a nivell mundial els dispositius d’acreditació de competències com a vies d’accés a treball qualificat, de transparència del mercat de treball i d’accés a treballadors qualificats per part de les empreses.
Ja hem assenyalat, en un article anterior publicat a OpinaFP l’octubre passat – https://www.opinafp.com/acreditacio-de-competencies-una-gran-oportunitat/ – la importància i transcendència del procediment de reconeixement i acreditació de competències posat en marxa a Catalunya. A partir de les dades publicades en la Memòria 2023 de l’Agència FPCat, seria molt convenient debatre a fons els resultats assolits fins ara per tal de treure’n conclusions i, si cal, introduir les mesures correctores que corresponguin.
Josep Francí, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Oriol Homs
