El Reial Decret d’ordenació de la Formació Professional publicat el juliol de l’any passat tindrà efectes per primera vegada en el procés d’admissió a la FP. I ho farà en dates properes. Les administracions educatives seran les responsables d’adaptar el Reial Decret a la realitat de cada Comunitat Autònoma. Totes, però, hauran d’ajustar-se als límits molt clars que delimita la nova norma.
L’FP presenta sempre un equilibri delicat entre la seva funció professionalitzadora i la seva funció formativa, dues funcions indestriables en l’FP per la seva pròpia definició (el mateix nom conté els dos conceptes). Així, el pes que es doni a les condicions per accedir-hi acabarà condicionant aquest balanç entre les dues funcions. Ara, l’aplicació de les mesures d’accés plantejades en el Reial Decret esmentat, incidirà en un sentit o un altre en el pes que es doni a cadascun dels dos vessants. Les decisions de les administracions educatives tenen, segons el nostre parer, alguns riscos que convindria evitar.
Pel que fa al Grau Mitjà, les mesures es defineixen en l’article 111 del Reial Decret. Sense estendre’s en detalls, s’estableix que entre el 75% i el 85% de les places seran per als qui tinguin el graduat de l’ESO o de l’FP de Grau Bàsic. La resta de places, repartides també amb les quotes corresponents, seran per als qui hagin superat la prova d’accés, tinguin estudis convalidables o el títol de Tècnic/a o Tècnic/a Superior. Arran del que hem observat fins ara en diverses Comunitats Autònomes, no sembla que la concreció d’aquests criteris generals en els processos d’accés a la FP de Grau Mitjà hagi de ser especialment polèmica o conflictiva. Ho diem, evidentment, amb tota la cautela que correspon a una afirmació basada en indicis: ja se sap que els processos d’inscripció i matrícula a uns estudis són fàcilment inflamables.
Per la mateixa via d’interpretació de símptomes, ens sembla que les decisions de les administracions educatives amb relació als accessos al Grau Superior poden ser més problemàtiques. El Reial Decret marca els criteris següents en l’article 115: entre el 75% i el 85% de les places corresponen a estudiants amb el títol de Tècnic/a d’FP o el títol de Batxillerat; la resta de places, distribuïdes també en quotes, seran per als qui hagin superat un curs específic o la prova d’accés, tinguin mòduls ja aprovats o un altre títol de Tècnic/a Superior.
L’article 115 del Decret precisa que les proporcions d’estudiants procedents de l’FP de Grau Mitjà i del Batxillerat que podran accedir a la FP de Grau Superior seran establertes per les administracions educatives, però que en cap cas el percentatge per a uns o altres podrà ser inferior al 45% de les places assignades a aquest grup, és a dir, s’obre la possibilitat que un 55% dels alumnes que facin FP de grau Superior no tingui estudis de Batxillerat. La decisió a prendre en aquest punt és, creiem, la més delicada i complexa.
Vagi per endavant que els autors d’aquest article tenim una trajectòria acreditada de defensa, promoció i aplicació de mesures d’ampliació i flexibilització de les vies d’accés a l’FP de Grau Superior que va establir la LOGSE. Vam argumentar, en el seu moment, que per als qui havien obtingut el títol de Grau Mitjà, la única manera d’accedir al Grau Superior fos haver de cursar el Batxillerat o provar sort en la prova d’accés era, de facto, limitar notablement l’accés. Vam defensar l’anomenat curs pont i vam promoure els cursos de preparació de la prova d’accés amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’FP de població adulta que volgués retornar al sistema educatiu. Però considerem, amb el mateix èmfasi, que aquesta major diversitat de vies d’accés no hauria de ser un mecanisme de dissuasió de l’accés des del Batxillerat.
D’una banda, perquè el sistema d’FP és el primer interessat a preservar l’accés des del Batxillerat. Amb totes les crítiques que es vulguin fer a la realitat actual del Batxillerat i a la seva funció real dins del sistema educatiu, no deixa de ser cert que forneix una formació de base que fa possible un major grau d’aprofitament d’un cicle de grau superior, un nivell més alt de competència professional dels graduats d’FPGS i, també, una millor base per accedir a qualsevol formació universitària.
L’FP de Grau Mitjà té i ha de continuar tenint com a objectiu principal la professionalització dels seus alumnes que, en acabar, seran més madurs i hauran millorat la seva formació de base però, des d’un punt de vista sistèmic, amb mancances que demanen ser tractades. Sent cert que, per regla general, tindran una bona motivació per continuar estudis en el grau superior, seria un error carregar d’aquesta funció de formació de base a l’FP de Grau Mitjà desvirtuant el seu objectiu professionalitzador. Prioritzant aquesta via d’accés al Grau Superior es va de cap a cometre aquesta equivocació encara que pugui ser amb la millor de les intencions, com pot ser la de defensar més facilitats per als qui ja han passat per l’FP.
D’altra banda, perquè reduir excessivament els fluxos entre el Batxillerat i l’FP de Grau Superior té el risc d’inclinar l’FP a ser una via de segona categoria en l’accés al sistema universitari i, en darrer terme, en l’accés al mercat de treball. Si, per a qui té el títol de Batxillerat l’accés a l’FP acaba sent tan complexa com l’accés a la Universitat, la inèrcia social majoritària acabarà consolidant-se encara més del que ja està. Al sistema d’FP li interessa molt aprofundir en la inèrcia contrària: que, a la sortida del Batxillerat, l’FP de Grau Superior pugui ser una alternativa que sense negar l’accés a la Universitat -que no ho fa, ben al contrari- afavoreix una inserció laboral en bones condicions i en un termini més ràpid que els estudis universitaris.
Seguint aquest raonament, doncs, el sistema d’FP ha de buscar la incorporació des del Batxillerat perquè sortirà reforçat. Així, malgrat el Reial Decret deixa poc marge, creiem que en aquesta disjuntiva entre Tècnics d’FP i titulats de Batxillerat, el major percentatge hauria de correspondre als qui venen de Batxillerat. Caldrà seguir atentament les decisions que acabin prenent les administracions educatives i valorar, posteriorment, els resultats dels diferents processos de preinscripció i matrícula.
Josep Francí, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Oriol Homs
