Les profundes transformacions tecnològiques i socials que vivim estan impactant en l’organització dels processos productius i dels serveis i, per tant, en les competències professionals i personals que es requereixen en l’exercici de les diferents professions.
Aquest fet ha portat a alguns experts -amb força ressò en els mitjans de comunicació i les xarxes socials- a predir la desaparició de moltes professions i a assegurar que no coneixem la majoria de les professions del futur.
Però a mesura que s’avança en el desplegament de les noves tecnologies, les prediccions improvisades a partir de la sorpresa inicial són matisades per observacions més acurades i realistes sobre el que realment acabarà passant. Recentment, fins i tot el Banc Central Europeu -en el seu informe “New technologies and jobs in Europe”- destaca la manca de fonament de la previsió d’un efecte negatiu de la Intel·ligència Artificial (IA) sobre l’ocupació. El mateix ha passat amb el pretès efecte negatiu de la robòtica en la reducció dels llocs de treball.
El que ja està passant -i ho confirmen els darrers estudis empírics sobre els canvis en els perfils professionals a diferents sectors a Espanya- és la profunda transformació dels continguts de les professions, que avancen cap a una nova hibridació i combinació d’elements que abans formaven part de professions diferents. Aquesta és una tendència molt més important que la desaparició o creació de noves professions avui desconegudes.
La gran majoria de les professions del futur seran les mateixes professions conegudes fins ara, però que s’exerciran de forma diferent. Algunes sí que desapareixeran, si desapareix la tecnologia sobre la qual s’estructuraven, i algunes altres acabaran configurant-se amb una personalitat pròpia entorn de les noves tecnologies que s’estan desenvolupant i que ja són bastant conegudes (robòtica, IA, biotecnologia, nanotecnologia…).
El mapa futur de les professions segurament s’assemblarà més a una constel·lació de nodes professionals interconnectats entre si, amb una jerarquia de nodes més centrals i altres més perifèrics, que en l’exercici de la seva professió hauran d’interactuar amb altres professions amb les que hauran de compartir coneixements i llenguatges en el si d’equips pluridisciplinaris.
Un exemple d’aquesta evolució es pot observar en l’àmbit de la realitat augmentada, en la que és necessari que col·laborin professionals de la informàtica, el disseny gràfic, la producció i edició d’imatge i so… Tots ells, per poder treballar junts, han de tenir alguns coneixements de les altres professions, i no està clar que finalment es consolidi una nova professió que ho inclogui tot, ja que l’elevada complexitat de la tecnologia fa necessària una elevada especialització de les diferents tecnologies que conflueixen en la realitat augmentada.
Potser sí que farà falta un especialista en realitat augmentada generalista, però necessitarà treballar amb un equip altament especialitzat en les altres professions. El mateix passa amb la medicina amb IA o robotitzada, o la mecatrònica i la informàtica, o la fusteria automatitzada… Neixen noves especialitzacions i noves combinacions a partir de les professions conegudes avui dia.
L’organització del treball basada en llocs de treball estandarditzats i permanents està donant pas a l’organització basada en funcions més polivalents i intercanviables, ja que part de les activitats que abans feia el treballador ara estan integrades en el procés digitalitzat o informatitzat de la producció o del servei. El paper del treballador evoluciona cap a funcions de control, supervisió, programació, verificació, resolució d’incidències. La gestió digitalitzada del procés guanya terreny en comparació amb la realització directa de les tasques productives o del servei.
Les noves tecnologies és caracteritzen per un gran potencial de connectivitat i d’integració de diferents tecnologies i processos en el temps i en l’espai. A més, permeten, per primera vegada, l’estandardització dels processos i al mateix temps la personalització de productes i serveis segons les necessitats de cada usuari o client. Aquestes característiques es reflecteixen en les professions que evolucionen cap a una combinació i interacció entre elles més que a la seva substitució per d’altres totalment noves.
Tots aquests canvis no són menors i comencen a tenir una influència important en l’estructuració de l’oferta formativa i en els mètodes educatius per a formar les noves generacions. Incidiran, sobretot, en la necessitat d’actualitzar les competències professionals i personals de la majoria de la població activa en el mercat de treball.
El seu impacte en la formació dels nous professionals planteja reptes de gran abast, no solament en l’actualització dels continguts dels programes de formació, sinó també en l’organització de l’oferta formativa, en les metodologies dels aprenentatges, en la seva planificació en el territori, en la relació dels centres de formació i les empreses, en l’organització mateixa dels centres formatius i en l’actualització dels docents. Reptes suficientment importants per posar-nos a treballar de valent.
Oriol Homs, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Josep Francí
