En els àmbits relacionats amb la Formació Professional es parla molt, en els darrers mesos, de la posada en marxa del procediment d’avaluació i acreditació de competències professionals. Es tracta, ras i curt, d’oferir a les persones que no disposen d’una titulació o certificació oficial la possibilitat d’acreditar, prèvia avaluació, aquelles competències professionals que han adquirit al llarg de la seva vida laboral.
No es tracta, per descomptat, de regalar res a ningú ni de facilitar l’obtenció de títols oficials “per la porta del darrere”, com de vegades algunes crítiques interessades han volgut fer creure. Parlem, simplement, de la possibilitat d’obtenir una credencial estrictament centrada en allò que les persones ja han après i que, per tant, de cap manera cal que tornin a aprendre. No hi ha greuge possible per a les persones que, amb el seu esforç, ja han obtingut una titulació.
Els beneficis per a les persones i per al país en general són ben clars. Es guanya en transparència del mercat de treball: les empreses guanyaran en facilitats per trobar les persones qualificades que necessiten, demanda proclamada, amb raó en molts casos, durant molts anys. Les persones tindran una opció més eficient per a mostrar el que saben i saben fer, i per a capitalitzar els aprenentatges fets, evitant així formacions reiteratives que incideixen en competències que ja dominen. Amb una base ja acreditada, es poden dissenyar itineraris formatius que complementin i enriqueixin la qualificació de cada persona. La flexibilitat que ha anat adquirint la Formació Professional en les darreres dues dècades permet de fer-ho.
Els fons europeus (fons MRR) disponibles per a l’acreditació de competències permeten finançar els costos de la seva implantació i poden cobrir totes les fases del procediment, des de l’orientació inicial fins a l’acreditació i registre final, passant per l’assessorament i l’avaluació. Per una vegada -voldríem esperar que servís de precedent- els recursos no són un problema. Esperem que es gastin bé i que no s’hagin de retornar.
Atès l’elevat nombre de persones ocupades sense cap titulació professional, la generalització de l’acreditació de competències professional també pot tenir una influència molt positiva sobre la productivitat de l’activitat econòmica. Cal tenir en compte que el gran repte del procés d’innovació tecnològica i la digitalització dels processos productius exigirà l’actualització de les competències de tota la població ocupada (reskilling i upskilling). L’objectiu de l’Unió Europea és que cada any el 60% de la població ocupada participi en activitats formatives.
L’acreditació de les competències professionals pot servir com a primer pas per motivar i iniciar processos formatius amb una acreditació formal. Per tant, és molt important que aquest procés sigui el més generalitzat possible i no resti una mesura marginal i estigui articulat amb una oferta flexible i de fàcil accés de formació continuada. De fet, en els darrera anys ja s’ha incrementat notablement el nombre de persones acreditades, però encara és massa minoritari.
Una mà d’obra qualificada i ben formada segurament pressionarà a l’alça els salaris i aquests al seu temps pressionaran les millores de la productivitat. L’alternativa, és continuar amb una situació com l’actual de baixa qualificació, baixa productivitat i baixos salaris que posa en perill el manteniment del benestar general de la població. Però perquè el trinomi qualificació-salaris-productivitat funcioni cal un consens generalitzat de tots els agents econòmics i socials i una relació formació-empresa eficaç que escurci la corba d’aprenentatge a l’inici de la contractació laboral. Així doncs, l’acreditació de les competències és una peça més d’un conjunt de reformes del sistema de formació professional i del mercat de treball de gran abast que cal planificar de forma articulada.
Ha estat una oportunitat perseguida al llarg de molts anys i ara que finalment arriba no ens hauríem de permetre fallar. Continuaran existint, cal comptar-hi, resistències tan poc explícites com efectives. Superar-les -la disponibilitat de recursos hi hauria d’ajudar- és la responsabilitat exigible als gestors públics. Recolzar, de la forma que cadascú pugui, la plena disponibilitat i accessibilitat del procediment és la responsabilitat de tots els qui creiem en una economia basada en el valor afegit, la millora de la qualificació professional de la població, la productivitat i els salaris dignes. Si tot plegat descarrila, les conseqüències negatives les patirem en un futur no gaire llunyà
Josep Francí, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Oriol Homs
