El concepte de mobilitat internacional fa referència a la realització de pràctiques formatives, en situació de treball real, en empreses d’altres països per part dels estudiants de Formació Professional, en qualsevol de les seves modalitats i especialitats.
Els beneficis d’aquesta modalitat d’aprenentatge i formació han estat reconeguts des de fa molt de temps, tant per part de les administracions responsables dels sistemes d’FP com de les persones que han fet l’experiència i, fet força important, de les empreses. Hom reconeix que la realització d’una estada de treball formatiu en una empresa d’un altre país aporta importants beneficis no només en relació a les competències tècniques concretes de l’especialitat cursada, ofici o professió, sinó també altres elements d’igual o superior importància. En particular l’aprenentatge i pràctica d’altres llengües (aplicades a la professió però també en el seu ús general), estimula la capacitat d’iniciativa personal, la capacitat d’adaptar-se a entorns i situacions nous i poc coneguts, la resolució de situacions imprevistes, la socialització en entorns culturals diferents al propi, entre les més destacables. Un altre aspecte representa el desenvolupament d’un sentiment més europeista i internacional i obert al coneixement i l’interès per altres cultures distintes a la pròpia. Aquests beneficis activen els joves al seu retorn i els ajuda a trobar millors treballs.
Per tots aquests motius, la Comissió Europea, des dels anys 80 del segle passat, ha promogut i finançat programes de mobilitat per als estudiants i aprenents de la FP. Els antics programes comunitaris PETRA (Programa Europeu Transició) i Leonardo da Vinci ja disposaven de línies específiques per a realitzar projectes de mobilitat entre socis de diferents estats. Més tard la FP va ser inclosa en ERASMUS, el principal programa de la Comissió Europea en educació i formació i un dels seus majors èxits de participació i repercussió ciutadana.
També a Catalunya s’han fet esforços destacables de promoció de la mobilitat internacional dels estudiants d’FP. Podríem destacar, pel seu valor simbòlic, l’anomenada “Declaració de Barcelona” -signada el 2010 per representants de 29 regions europees de 12 estats de la Unió Europea- en què se sol·licitava a les autoritats europees el reconeixement del paper dels poders regionals en l’organització, difusió i desenvolupament dels programes de mobilitat internacional del estudiants i aprenents d’FP. La declaració es basa en la constatació que, per regla general, els centres d’FP no tenen la dimensió ni la capacitat suficient per a portar per si sols la preparació i el desenvolupament d’un projecte europeu. Les regions o les administracions territorials amb competències en FP juguen un paper important en aquest aspecte.
La crisi econòmica desfermada a partir de 2008 va suposar una forta reducció de recursos en els pressupostos d’educació i formació europeus, nacionals i regionals. També en les partides corresponents a la mobilitat en la FP. Aquests fets van comportar una sobtada frenada, o al menys limitació, a l’increment de projectes i beneficiaris, el nombre dels quals havia estat en progressió constant des dels darrers anys del segle XX.
Quan aquests efectes començaven a quedar enrere, la irrupció de la COVID i les consegüents mesures de confinament absolut i tancament de fronteres varen aturar del tot i de forma radical la mobilitat. Tot i que aquest bloqueig a la mobilitat va ser aixecat de forma generalitzada durant l’any 2021, és ben palès que els programes de mobilitat formativa internacional han viscut en els darrers 13 anys situacions inesperades i sobrevingudes que han alterat greument la seva realització, el seu desplegament i la seva generalització per al conjunt dels usuaris potencials.
Tot esperant que aquests fenòmens externs no tornin a donar-se, caldria recuperar amb força el suport a les activitats de mobilitat internacional d’estudiants i aprenents d’FP. Caldria fer-ho considerant el paper de les administracions regionals i territorials competents en FP en aquest àmbit i dotar-les del reconeixement i els recursos adients per part de la Comissió Europea i les autoritats nacionals. La seva tasca i la seva implicació en la generalització de la mobilitat internacional i en la millora de la seva qualitat no pot sinó suposar una valor afegit per als programes en curs i un estímul i augment del nombre de participants i beneficiaris.
Xavier Farriols, Francesc Colomé, Josep Francí i Oriol Homs
